diumenge, 7 de juliol del 2013

5 i 6 de Juliol de 2013: Travessa dels Cavalls del Vent.

Després de posposar-ho per la freda primavera que hem tingut enguany, per fi aquest cap de setmana (el primer de Juliol) ens hem acostat al Cadí per completar per lliure la travessa Cavalls del Vent sortint des del refugi Lluis Estasen, al peu del Pedraforca i en sentit anti-horari.
La travessa transita per 8 refugis del Parc Natural Cadí-Moixeró i va donar origen a l’UltraTrail que porta el mateix nom i que ja fa 4 anys que es celebra amb sortida i arribada a Bagà.


El recorregut sortint d’Estasen és molt agraït de bon començament, amb una baixada constant fins al refugi del Gressolet. El següent tram ja resulta més entretingut, doncs es puja fins al Refugi de Sant Jordi, on vam arribar un pel justos d’aigua. Tot i això, la pujada per la zona dels empedrats va resultar molt refrescant gràcies a la gran quantitat d’aigua que baixava.

Del Sant Jordi al Rebost potser va ser el tram que més se’ns va travessar. Vam arribar amb ganes de menjar i descansar abans d’afrontar la pujada al Niu de l’Àliga. Allà vam comprar uns imants a uns nens que tenien una parada molt ben posada i vam refrescar-nos a base de bé.

La pujada al niu va ser majestuosa gràcies al gran dia que feia. El cel estava net i amb un blau pur que omplia l’horitzó quan aixecaves al cap. Les muntanyes verdes i toves, com una catifa, feien molt agradables els trams per fora de corriol.


El meu company de travessa i amic, Albert, progressa en el punt més alt de la ruta.

Tot i no arribar excessivament cansats allà vam tornar a parar abans d’afrontar el darrer tram del dia (que seria el més llarg) fins al Serrat de les Esposes. Una forta baixada combinada amb un parell de pujades que desemboca una pista que ens portaria al Refugi on faríem nit.

Així doncs la primera etapa va resultar aproximadament d’uns 55 kms. amb +4000 m. en unes 10 hores aproximades des de la sortida.

L’estada al refugi va ser immillorable: una bona dutxa, excel·lent menjar i descans. Vam trobar altra gent que començava la travessa non-stop aquella mateixa nit. I l’endemà, mentre esmorzàvem, van arribar d’altres que després d’una breu parada seguien endavant. 

Nosaltres vam sortir molt recuperats cap al Refugi de Cortals. Sabíem que era un tram poc exigent i vam arribar prou d’hora. En una breu xerrada amb el responsable del refugi, li vam dir que el temps era boníssim i ens va confirmar que tot just feia una setmana que havia arribat el bon temps. Quan li vaig dir que la intenció hagués estat venir cap al Maig, em va assegurar que allà al Maig tenien metre i mig de neu!

Vam deixar Cortals per començar el tram fins al Prat d’Aguiló. Primer amb una agraïda pujada boscosa, molt empedrada en alguns trams, després ja transitant per la carena per sobre dels 2.000 metres, amb unes vistes impagables, i finalment, amb un llarg descens fins al refugi per tornar a perdre metres. Allà, darrer avituallament amb l’equador de l’etapa superat i amb la pujada fins al Pas dels Gossolans davant nostre.


Amb La Cerdanya darrera meu.

Un pujada directa, sense embuts i que t’ensenya tota l’estona el camí recorregut. Amb la vista del refugi de Prat d’Aguiló cada vegada més minúscul. Un cop dalt, per sobre dels 2.400 metres tot és verd. Passem un altiplà trotant, tot just abans de caure a la cara sud i tornar a baixar de forma ininterrompuda fins a la pista inicial, on fem els darrers 3 o 4 kms en lleugera baixada fins al massificat pàrquing.

I així vam completar el segon dia en 4 hores i mitja per fer els 30 kms amb +1500 metres que ens faltaven.

La travessa pot ser realment dura si es vol fer seguida i a un bon ritme. S’han de preveure els punts d’abastiment d’aigua i vigilar a quina hora del dia cauen els trams més llargs i sense opcions d’avituallar.

Pel que fa a l’UT en el que participarem el 21 de Setembre, doncs presenta un recorregut d’uns 100 kms. amb +6.600 metres. L’increment del recorregut es deu a que un cop al Serrat de les Esposes es transita fins a Bellver de Cerdanya on es trobaran les bosses dels participants.

Tot fent el circuit, ens va quedar clar que la méteo serà clau aquell dia i que si es repeteix la situació de l’edició del 2012 el més sensat hauria de ser no jugar-se-la de cap de les maneres.

El nas em diu que no serà el darrer cop que farem aquesta travessa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada