dilluns, 11 de juliol del 2011

Si vols anar ràpid, corre sol. Si vols arribar lluny, corre en equip.

Partim de la base que l'Atletisme de fons és un esport individual. Cada persona és única i , per tant, al llarg d'una cursa on surti a competir, la seva trajectòria, evolució i ritmes seran únics i no n'hi hauran dos d'iguals entre la resta de participants.

Un dels avantatges que tots remarquem d'aquest esport és que el pots practicar sense necessitar ningú més, a gairebé qualsevol hora i en gairebé qualsevol lloc.

No obstant, com a éssers sociables que som, fer activitats en companyia d'altres fa que la possibilitat de comunicar-se doni més valor i enriqueixi allò que fem. Produint per aquest motiu més satisfacció i generant més motivació.

Córrer no és una excepció. Evidentment les persones que ho facin han d'encabir-se, a nivell físic i tècnic, dintre d'una franja raonable. Però això ens passa també en la resta d'esports. Jugar a tennis amb un professional del circuit ATP deu ser tan productiu com fer-ho contra un nen de 4 anys. O sigui, és necessari trobar un rival d'un nivell similar a un mateix per gaudir d'un bon partit.

Doncs corrents passa el mateix. Si trobes un grup amb unes prestacions similars a les teves, les sortides en grup poden arribar a ser un estímul dintre dels entrenaments habituals.

Estic molt content de tenir un grup d'entrenament de les característiques que us comento i per això recomano de tant en tant, si es dona la possibilitat, sortir en companyia. Sempre s'aprèn alguna cosa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada